Polarització elèctrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
En l'electromagnetisme clàssic, la polarització elèctrica (també anomenada densitat de polarització o simplement polarització) és el camp vectorial que expressa la densitat dels moments elèctrics dipolars permanents o induïts en un material dielèctric. El vector de polarització P es defineix com el moment dipolar per unitat de volum. La unitat de mesura en el SI és el coulomb per metre quadrat.[1]
La polarització elèctrica és un dels tres camps elèctrics macroscòpics que descriuen el comportament dels materials. Els altres dos són el camp elèctric E i el desplaçament elèctric D.