Pobles indígenes de l'Argentina
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els indígenes de l'Argentina són el conjunt d'individus i pobles amerindis que habitaven el territori actual de l'Argentina al moment de l'arribada dels europeus al segle xvi,[1] així com també els seus descendents actuals i passats (barrejats o no amb no-indígenes) i aquells d'iguals condicions en països limítrofs que van migrar cap a l'actual territori argentí a partir d'aquell moment.
Les dades definitives de l'Enquesta Complementària de Pobles Indígenes (ECPI) realitzada en 2004-2005[2] destaquen l'existència de 35 pobles indígenes en l'Argentina, integrats per 600.329 individus (457.363 que es reconeixen pertanyents a algun poble aborigen, més 142.966 que no pertanyen però són descendents en primera generació d'un poble) equivalent a aproximadament el 1,6% de la població total.[Nota 1] Això sense perjudici que poc més de la meitat de la població té almenys un avantpassat indígena, encara que en la majoria dels casos s'ha perdut la memòria familiar d'aquesta pertinença. En el cens realitzat en el 2010, 955.032 persones es van reconèixer com indígenes o descendents de pobles indígenes, representant amb això el 2,4% de la població nacional.[3]
En relació amb els grups originaris, a l'àrea del Chaco habiten comunitats de qoms, pilagás, wichí, chorotes, mocovís, chanés, chulupís i guaranís dels grups chiriguanos i tapieté. A les zones andines de la regió nord-oest de país habiten diferents pobles englobats actualment en la denominació de kollas, a més de diaguites. A les regions patagones i pampeanes es troben comunitats de maputxes, rankultxes i tehueltxes. La província de Misiones compta amb comunitats mbyá guaranís i grups menors de chiripás i paí tavyterá, també integrants del poble guaraní.
Els pobles originaris que van constituir la base del mestissatge en l'època colonial estaven dividits en tres grans grups:
- els pertanyents al grup de la civilització andina, principalment diaguites, sanavirons i comechingones;
- els pertanyents a grup chaco-mesopotàmic, principalment la civilització guaranís, els guaycurús i el poble wichí;
- els pobles de caçadors-recol·lectors del sud, principalment els pobles hets, chonks i posteriorment, després de l'arribada dels espanyols, els maputxes.
La reforma de la Constitució realitzada el 1994 va reconèixer «la preexistència ètnica i cultural dels pobles indígenes argentins», així com el respecte a la seva identitat i el dret a una educació bilingüe i intercultural.[4]