Philipp Melanchthon
teòleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter / From Wikipedia, the free encyclopedia
Philipp Melanchthon, (nom hel·lenitzat de Philipp Schwartzerdt) (16 de febrer 1497 — 19 d'abril del 1560) fou un professor i teòleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter que va tenir un paper clau a la Reforma Luterana i va esdevenir el líder del luteranisme després de la mort de Luter.[1]
Retrat per Lucas Cranach el Vell, 1543 | |
Nom original | (de) Philipp Melanchton |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Philipp Schwartzerdt 16 febrer 1497 Bretten |
Mort | 19 abril 1560 (63 anys) Wittenberg |
Sepultura | Tots Sants de Wittenberg |
Dades personals | |
Religió | Luteranisme |
Formació professional | Universitats de Heidelberg, Tübingen i Wittenberg |
Formació | Universitat de Tübingen - magister (1512–1514) Universitat de Heidelberg - grau universitari (1509–1512) |
Director de tesi | Johannes Stöffler i Johannes Reuchlin |
Es coneix per | Renovador de l'Església |
Activitat | |
Ocupació | astrònom, filòsof, filòleg clàssic, reformador protestant, astròleg, teòleg, professor d'universitat, escriptor |
Ocupador | Universitat de Heidelberg Universitat de Wittenberg Universitat de Halle |
Professors | Johannes Reuchlin, Johannes Stöffler i Pallas Spangel (en) |
Alumnes | Zacharias Ursinus, Martin Helwig, Jacob Heerbrand, Michael Neander, Carolus Clusius, Lambert Ludolf Helm (en) , Johann Wenth, Michael Beuther, Johannes Caselius i Nikolaus Selnecker |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables Loci communes (Principis de base) Oratio pro Luthero (apologia de Luter) Confessio Augustana | |
Estudiant doctoral | Johann Hommel i Simon Grynaeus |
Família | |
Cònjuge | Katharina Krapp (1497-1557) |
Fills | Anna Melanchthon (en) , Philipp Melanchthon |
Pares | Georg Schwartzerdt (1459-1508) Catharina Schurff (1476/77-1529) |
Era el fill gran d'una família benestant. Són pare Georg era un armer, que va morir després d'una llarga malaltia quan Philipp tenia onze anys. Aquesta mort prematura i sobretot la convicció religiosa del seu pare en l'adversitat van marcar molt el jove Philipp.[2]
Aviat va ser influït pel luteranisme. Ja el 1519 a la seva disputatio per a obtenir el grau de baccalaureus va defensar els principis de sola scriptura, el que vol dir que per a elle només compten els texts de la bíblia, les «escriptures» i no la tradició ulterior i sola fides i va refusar el dogma de la transsubstanciació. El 1530 va escriure la Confessio Augustana (1530), un escrit encara fonamental de les esglésies luteranes i que va ser presentat a la Dieta d'Augsburg el 25 de juny del 1530 com un text de concòrdia amb el catolicisme.[2] Amb la seva obra Oratio pro Luthero (Arenga a favor de Luter) va oposar-se al teòleg del vaticà Tomaso Radini. Va intentar de mitjançar en el conflicte entre Luter i Erasme.
Des del 1529 va activar-se políticament. Va acompanyar l'elector Joan el Constant de Saxònia a l'assemblea de protesta (Protestationsreichtstag) dels prínceps alemanys seguidors del protestantisme a Espira, i des d'aleshores va esdevenir un portaveu respectat a totes les assemblees. Va ser un humanista i pedagog reconegut, tenint entre els seus alumnes l'indomit Tilemann Hesshusius.[3] Tant en vida com després va ser una autoritat reconeguda, sobretot perquè va reeixir a convèncer el món acadèmic de a la reforma protestant.[2]