Parc Nacional de la Gran Conca
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Parc Nacional de la Gran Conca (en anglès Great Basin National Park) és un parc nacional que es va establir el 1986, als Estats Units al centre-est de Nevada, prop de la frontera amb Utah. El parc pren el seu nom de la Gran Conca, la regió àrida i muntanyosa entre la Sierra Nevada i la serralada Wasatch. El parc es troba a uns 470 km al nord de Las Vegas i protegeix 31.230 ha. El parc es caracteritza pels seus boscos de pins de cons eriçats o bristlecone (Pinus longaeva), els organismes més antics no clonals coneguts de la Terra,[1] i les Coves de Lehman (Lehman Caves) a la base del Pic Wheeler (Wheeler Peak) (3.982 m).[2][3]
Dades ràpides Tipus, Part de ...
(en) Great Basin National Park | ||||
Tipus | Parc nacional dels Estats Units i parc nacional | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Central Nevada (en) | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | comtat de White Pine (Nevada) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Punt més alt | Wheeler Peak (3.982 m ) | |||
Superfície | 312 km² | |||
Parc internacional de cel estrellat | ||||
Data | 2016 | |||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 12165 | |||
Activitat | ||||
Creació | 1987 | |||
Visitants anuals | 120.248 (2020) | |||
Gestor/operador | Servei de Parcs Nacionals | |||
Lloc web | nps.gov… | |||
Tanca