Origen dels etruscs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Hi ha dues hipòtesis principals respecte als orígens de la civilització etrusca en la primera Edat del ferro: desenvolupament autòcton in situ fora de la cultura de Villanova, o colonització d'Itàlia des del Pròxim Orient.[1] La tesi d'una població autòctona que va divergir genèticament ha estat suggerida com a possibilitat per Cavalli-Sforza.[2]
La classificació per part d'Helmut Rix de l'etrusc com a integrant de la família de llengües tirrenes, amb el lemni i el rètic, reflecteix aquesta ambigüitat. Rix veu l'etrusc relacionat amb el rètic, la llengua parlada en el Alps, al nord d'Etrúria, suggerint connexions autòctones, però d'altra banda el Lemni la llengua trobada a la "Estela de Lemnos" sembla relacionat també amb l'etrusc, el que implica o bé una presència etrusca a Lemnos o bé una expansió tirrènica cap a l'Egeu.[3] El lemni podria haver arribat a la Mar Egea durant l'Edat del bronze Tardana, quan els governants micènics van reclutar grups de mercenaris de Sicília, Sardenya i d'altres parts de la península italiana.[4]
La llengua dels etruscs era d'una família diferent de la dels pobles itàlics i celtes veïns, que parlaven llengües indoeuropees.[5]
L'estudi més novell del mtDNA (2013) suggereix que el etruscs estan molt a prop de la població neolítica d'Europa Central i de les altres poblacions toscanes. Això coincideix amb el rètic llengua que va ser parlada al nord del Alps en l'àmbit de la cultura dels camps d'urnes d'Europa Central. La cultura de Villanova es va conformar a partir de la cultura de les urnes cap a l'any 1.100 aC i aquesta cultura és anterior a la civilització etrusca.