Obertura (música)
introducció instrumental d'una òpera o d'una obra dramàtica, musical o no / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una obertura en la música és una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral. A part, però, durant bona part de la segona meitat del segle xviii, en el classicisme, aquesta denominació va ser —en molts països— sinònim de simfonia.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En una representació operística, l'obertura és un fragment orquestral amb la que s'inicia. Antigament prenia el nom de tocata o simfonia. Hi ha dos models fonamentals que la defineixen segons la seva estructura:[1]
- Obertura francesa (amb tres seccions: lenta, ràpida i lenta)
- Obertura italiana (ràpida, lenta, ràpida).
Al llarg de la història la relació entre obertura i representació s'ha anat fent cada vegada més estreta, fins a aconseguir que la música anticipi l'acció i el clima que es durà a terme en l'òpera.
També pot estar destinada a la seva execució en concerts de manera independent sigui perquè només s'ha escollit aquest moviment de la resta de l'obra o perquè tingui entitat pròpia com seria el cas de l'obertura de Beethoven Leonora.