Novatores
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del segle xviii que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme. En actiu des del darrer terç del segle xvii,[1] els novatores van ser l'avantguarda científica de la intel·lectualitat espanyola del moment.[1]
Dades | |
---|---|
Tipus | grup d'humans |
Història | |
Creació | 1686 |
Fundador | Baltasar Íñigo, Joan Baptista Coratjà i Tomàs Vicent Tosca i Mascó |
Governança corporativa | |
Seu | |
Els novatores eren molt conscients de l'endarreriment científic de l'Espanya de la primeria del segle xviii[1] i en culpaven la rèmora de l'escolasticisme universitari i la marginalitat respecte als grans corrents de pensament europeus. Els novatores van difondre les idees renovadores fora de les aules universitàries, i van ser proscrits i defensats a parts iguals. Igualment, prefereixen fer servir les llengües modernes abans que les clàssiques per publicar la seua obra.
Les seues contribucions van fer que Espanya s'incorporara a la ciència moderna i es generalitzara la difusió del coneixement, tot incorporant-se a la revolució científica.[2] Tanmateix, les diferències de ritme respecte a la il·lustració europea va fer que algunes branques de la ciència avançaren més lentament en el cas espanyol.[3] Va ser el cas de les ciències estrictes, ja que la introducció d'Espanya a la revolució científica es va fer mitjançant un procés lent.[3]