Nominoe
primer rei de Bretanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Nominoe o Nominoë[1] (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme)[2] fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831). Protegit del rei dels francs Lluís el Pietós, el 831 el va posar en el poder a Bretanya que havia exercit com a darrer cap Gwiomarc'h (Wiomarc). És considerat el pare de la pàtria bretona («Tad ar Vro») títol que li va donar l'historiador Artur Lemoyne de La Borderie al segle xix.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nominoe segons el Barzaz Breizh | |
Nom original | (br) Nevenoe (fr) Nominoë |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 800 Armòrica |
Mort | 7 març 851 (50/51 anys) Vendôme, a prop de |
Sepultura | abadia de Saint-Sauveur de Redon |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Sobirà (845–851) Comte (819–851) |
Fills | Erispoe |
Tanca