Nombre de Betti
From Wikipedia, the free encyclopedia
En topologia, els nombres de Betti són uns objectes topològics que Henri Poincaré[1] va demostrar que eren invariants i que va utilitzar per estendre la fórmula polièdrica a espais de dimensions més grans que tres. Per a cada dimensió d'un espai topològic en el que existeixen símplex, el nombre de Betti expressa el nombre de cicles independents en aquesta dimensió.[2]