Nil Bohigas i Martorell
alpinista català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Nil Bohigas i Martorell (Barcelona, 2 d'abril de 1958 - 13 de juny de 2016) fou un dels grans referents de l'alpinisme català del segle xx, explorador àrtic i parapentista pioner.[1] Conegut en particular per l'obertura (1984) juntament amb Enric Lucas de la cara sud de l'Annapurna central, on van passar set nits a la paret escalant en estil alpí (sense cap altre suportː cordes fixes, oxigen…),[2] fita mai repetida i que representa un dels grans capítols de la història del "vuitmilisme".[3][4] Va participar en nombroses expedicions a tots els continents, entre les quals destaquen: pic Saraghrar a l'Hindu Kush (1982); Annapurna a l'Himàlaia (1984), i Torre Asgard a l'Àrtic (1987). Després de dos intents de coronar l'Everest, el 1983 i el 1985, finalment ho aconseguí l'any 1988 formant part de l'expedició dirigida per Conrad Blanch i Fors. Ha realitzat diverses travesses en solitari a l'Himàlaia (1984), pol nord magnètic (1990), i l’intent del pol nord geogràfic (1992). Com a especialista en parapent ha volat des del cor de l'Àfrica, als monts de Kenya, fins a llançar-se des de 7.330 m d'altitud a l’Everest, l'any 1988.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r abril 1958 Barcelona |
Mort | 13 juny 2016 (58 anys) |
Activitat | |
Ocupació | alpinista, parapentista, empresari |
Esport | alpinisme |
Participà en | |
28 agost 1985 | Expedició catalana a l'Everest de 1985 |