Neolític final
període històric / From Wikipedia, the free encyclopedia
El neolític final és la darrera fase del neolític fins a l'arribada dels metalls. A Catalunya aquest període va del 2500 aC al 1800 aC més o menys.[1]
Durant aquesta època van arribar a França tribus de prospectors, caçadors i comerciants que venien del sud de la península Ibèrica (cultura del vas campaniforme) i d'Europa Oriental. A Catalunya arriben una sèrie de fenòmens culturals que trenquen la relativa uniformitat dels sepulcres de fossa del neolític mitjà. S'accentua el poblament de la muntanya.[2]
Característica d'aquest període és la importància que adquireixen les rutes comercials: les més antigues rutes conegudes són la de l'ambre amb el Bàltic i la de l'estany que unia les illes Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània.[3] La navegació millora i es van poblar illes mediterrànies. Les travessies -que abans es feien al llarg de les costes- es fan ara a mar obert. En diversos punts d'Europa apareixen representacions de vaixells, probablement de rems i fets de fusta.