Música tradicional libanesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mentre que la Música tradicional libanesa continua sent popular al Líban, la música moderna que reconcilia els estils occidentals i tradicionals àrabs, el pop i la fusió estan guanyant popularitat ràpidament.[1] Al Líban, n'hi ha una antiga forma de música àrab-andalusa, el zàjal, que és un poema cantat en àrab dialectal. El zàjal libanès va ser designat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 27 de novembre de 2014.[2]
Les emissores de ràdio presenten una gran varietat de música, que inclou la música tradicional libanesa, àrab clàssica, d'Armènia,[3] i música moderna francesa, anglesa, americana i llatina.[4]
La música del Líban té una llarga història. Beirut, la capital del Líban, és coneguda des de fa molt de temps, especialment en un període immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial, pel seu art i intel·lectualisme. Diversos cantants van sorgir en aquest període, entre els més famosos Fairuz, Sabah Fighali, Wadih Al Safi, Nasri Shamseddine, Melhem Barakat, Salwa Katrib, Majida El Roumi, Ahmad Kaabour, Marcel Khalife, i Ziad Rahbany, qui -a més a més de ser un cantant i compositor compromès i compositor de música- també era un dramaturg popular. Lydia Canaan va ser aclamada pels medis com la primera estrella de rock de l'Orient Mitjà.[5][6][7][8][9]
Durant la guerra civil de quinze anys, la majoria de les estrelles de la música libanesa es van mudar al Caire o París, que es va celebrar a Beirut amb una gran escena musical quan van regressar després de 1992. El Dia de la Música anual, que se celebra cap a finals de juny, y porta a tot el país a concerts organitzats i espontanis. L'any 2016, es va celebrar en més de 120 països.[10]