Màquina de registre unitari
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les màquines de registre unitari van ser molt omnipresents a la indústria de la primera meitat del segle xx, ja que van permetre realitzar tasques de gran volum, sofisticades i de processament de dades molt abans que s'investissin els ordinadors moderns. Abans de l'arribada d'ordinadors electrònics, el processament de dades es feia mitjançant dispositius electromecànics anomenats equips de registre d'unitat, màquines de comptabilitat elèctrica (EAM) o màquines de tabulació.[1]
El processament de dades es va realitzar mitjançant el tractament de cobertes de targetes perforades a través de diverses màquines de registre d'unitat amb una progressiva coreografia acurada.
Aquesta progressió de màquina a màquina sovint es planificava i es documentava amb dibuixos que utilitzaven símbols estandarditzats per a les diverses funcions de la màquina, aquests dibuixos s'anomenen diagrames de flux. Totes les màquines disposaven d'alimentadors mecànics d'alta velocitat per processar des d'unes cent cartes per minut, fins a 2.000 cartes per minut, detectant forats perforats amb sensors electrònics o òptics. El funcionament de moltes màquines es dirigia mitjançant l'ús d'un tauler de control desmuntable. Inicialment totes les màquines es van construir mitjançant comptadors i relés electromecànics. Els components electrònics es van introduir en algunes màquines a partir de finals dels anys quaranta.[2]
L'elaboració de dades per mitjà de màquines de registre unitari (o base de targeta perforada) compren tres fases diferents: introducció de dades en targeta (perforació), la seva elaboració (classificació, intercalació, càlcul, etc.) l'obtenció de resultats sota la forma d'una targeta o formes impreses, és a dir, tabulació.