Muralla Aureliana
From Wikipedia, the free encyclopedia
La muralla Aureliana (en italià Mura Aureliane) és una construcció militar de caràcter defensiu construïda a la ciutat de Roma per l'emperador Aurelià i continuada per l'emperador Marc Aureli Probe. Es va iniciar l'any 271 i es va donar per finalitzada el 275. Van substituir l'antiga Muralla Serviana construïda al segle iv aC, i van incloure els barris nous de Roma. La seva longitud original era de 19 quilòmetres, en l'actualitat se'n conserven 12,5.[1] El propòsit de la seva construcció va ser defensar Roma de les invasions bàrbares, que van començar a partir de l'any 271.[2]
Muralla Aureliana | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Aurelià | |||
Dades | ||||
Tipus | Muralla, jaciment arqueològic i immoble | |||
Construcció | 271 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romana | |||
Material | formigó i maó | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| ||||
Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
Activitat | ||||
Ocupant | antiga Roma | |||
Les muralles tancaven els set turons de Roma més el Camp de Mart i, a la riba dreta del Tíber, el barri del Trastevere. Les ribes del riu dins dels límits de la ciutat sembla que no es van fortificar, però estaven fortificades en tota la llargada del Camp de Mart. El cercle complet envoltava una superfície de 1400 hectàrees. Les parets tenien 3,5 m de gruix i 8 m d'alçada, amb una torre quadrangular cada 100 peus romans (29,6 m). Van ser remodelades al segle v, en què van doblar l'alçada (arribant fins a 16 m), per ordre del general Flavi Estilicó, home fort de l'imperi en època d'Honori. Tenien forma d'hexàgon i s'hi emplaçaven 382 torres, 7.020 merlets, 18 portes principals, 5 poternes, 116 latrines i 2.066 finestres exteriors.[3]