Munició rondadora
categoria d'armament aeri que ronda durant un temps l'àrea on és l'objectiu / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una munició rondadora[1] (de l'anglès loitering munition, també coneguda com a dron suïcida[2][3][4][5] o dron kamikaze[6][7][8]) és una categoria de sistema d'armament aeri de precisió en què la munició ronda o vaga (espera passivament) al voltant de l'àrea objectiu durant un temps i ataca només un cop localitzat un objectiu.[9][10][11] La munició rondadora permet un temps de reacció més ràpid contra objectius ocults o amagats que emergeixen durant períodes curts sense col·locar plataformes de gran valor a prop de l'àrea objectiu, i també permet un objectiu més selectiu, ja que l'atac es pot avortar fàcilment.[12]
No s'ha de confondre amb Vehicle aeri no tripulat de combat o UAV. |
La munició rondadora s'ubica a la veta de mercat entre els míssils de creuer i els vehicles aeris de combat no tripulats (VACNT, UCAV per les inicials en anglès) i comparteix característiques a tots dos. Es distingeix dels míssils de creuer pel fet que estan dissenyats per passar un temps relativament llarg al voltant de l'àrea objectiu, i dels VACNT perquè una munició rondadora està pensada per gastar-se en un atac i té una ogiva integrada.[11][13] Com a tal, també es pot considerar una arma a distància no tradicional.[12]
La munició rondadora va sorgir per primera vegada a la dècada de 1980 per utilitzar-se en la funció de supressió de les defenses aèries enemigues (SDAE, SEAD per les inicials en anglès) contra míssils terra-aire (MTA, SAM per les inicials en anglès), i es van desplegar per a la funció de SDAE en diverses forces militars durant la dècada de 1990. A partir de la dècada de 2000, es va desenvolupar munició rondadora per a funcions addicionals que van des d'atacs de llarg abast i suport de foc d'atac fins a sistemes tàctics de camp de batalla de molt curt abast que caben en una motxilla.[14]