Moviment Mau
From Wikipedia, the free encyclopedia
El moviment Mau va ser un moviment no-violent per a la independència de Samoa del govern colonial neozelandès durant la primera meitat del segle xx. «Mau» significa en samoà «opinió», «inquietant», «per decidir», o «testimoni» que denota «força ferma». El lema del Mau era «Samoa mo Samoa» (Samoa pels samoans). De la mateixa manera, «Mau» en hawaià significa «esforçar-se» o «perseverar», i sovint es relaciona amb la poesia hawaiana en relació amb la independència i les lluites de sobirania.
Aquest article tracta sobre un moviment independentista samoà no-violent. Si cerqueu una revolta camperola anticolonial a Kènia, vegeu «Rebel·lió del Mau-Mau». |
Tipus | esdeveniment històric | ||
---|---|---|---|
Localització | Samoa | ||
Estat | Samoa | ||
El moviment va tenir els seus inicis a l'illa de Savai'i amb la resistència Mau a Pule a principis de la dècada del 1900, amb un suport generalitzat a tot el país a finals de la dècada de 1920.[1] A mesura que el moviment creixia, el lideratge va recaure a la principal elit del país, els costumistes caps matai atrinxerats en la tradició samoana i en la fa'a Samoa.[2] El Mau va incloure dones que van recolzar l'organització nacional a través del lideratge i l'organització, així com en la participació en marxes. Els partidaris portaven un «uniforme Mau», un lava-lava blau marí amb una franja blanca que després va ser prohibida per l'administració colonial.[3]
El moviment Mau va culminar el 28 de desembre de 1929 als carrers de la capital, Apia, quan la policia militar de Nova Zelanda va disparar contra una manifestació que intentava evitar l'arrest d'un dels seus membres. Aquell dia va ser conegut com el «Dissabte Negre». Van morir fins a 11 samoans, incloent el líder del Mau i gran cap Tupua Tamasese Lealofi III, amb molts altres ferits. Un policia neozelandès va ser assassinat per manifestants.[4]
Els esforços del moviment Mau van conduir en última instància a la independència política de Samoa el 1962, sent el primer país insular del Pacífic en obtenir la seva independència, però l'auge de l'activitat del moviment a les illes occidentals es va produir a finals de dècada del 1920 i principis de la dècada del 1930.