Miguel Colmeiro y Penido
botànic espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Miguel Colmeiro y Penido (Santiago de Compostel·la, 22 d'octubre de 1816 – Madrid, 21 de juny de 1901) va ser un botànic gallec, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[3]
Retrat de Miguel Colmeiro publicat el 15 d'agost de 1890 a La Ilustración Española y Americana. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 octubre 1816 Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) |
Mort | 21 juny 1901 (84 anys) Madrid |
President Reial Societat Espanyola d'Història Natural | |
1871 – 1872 | |
Rector Universitat Complutense de Madrid | |
Degà Universitat Central | |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Madrid |
Es coneix per | Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola |
Activitat | |
Ocupació | Botànic |
Ocupador | Universitat de Sevilla Universitat Central |
Membre de | |
Obra | |
Abrev. botànica | Colmeiro |
Família | |
Germans | Manuel Colmeiro y Penido |
Premis | |
Es va doctorar en medicina a la Universitat de Madrid en 1842. Començà la seva tasca professional al Reial Jardí Botànic de Madrid quan va prendre possessió de la càtedra de botànica i arquitectura a l'Institut Balmes de la Junta de Comerç de Barcelona, on hi va romandre fins al 1847. Després fou professor d'Història Natural de la Universitat de Sevilla de 1847 a 1857, on hi organitzà un Jardí Botànic i hi va introduir noves espècies. Durant la seva estada a Sevilla col·laborà amb Esteban Boutelou en l'elaboració d'una memòria sobre el gènere Quercus.
Posteriorment, i després d'una etapa d'agres acusacions i enfrontaments amb Marià de la Pau Graells i de l'Agüera, director del Museu de Ciències Naturals de Madrid, Colmeiro fou nomenat Director del Reial Jardí Botànic de Madrid, càrrec que va detenir des de 1857 a 1900, augmentant fonamentalment la col·lecció de plantes i reestructurant el parc zoològic.
Va ser rector de la Universitat Central de Madrid de 1890 a 1894, Degà de la Facultat de Ciències i catedràtic de fitografia i de geografia botànica. Va ser membre de nombre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 1893 i de la Reial Acadèmia de Ciències des de 1860. Fou autor de múltiples i valuoses obres de botànica, així com soci fundador i primer president de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural (1871-1872).