Memòria de tambor
From Wikipedia, the free encyclopedia
La memòria de tambor fou un dispositiu d'emmagatzematge de dades. Va ser una forma primerenca de memòria d'ordinador que va ser usada extensament les dècades del 1950 i 1960, inventada per Gustav Tauschek el 1932 a Àustria.[1][2] Per a moltes màquines, el tambor va formar la memòria de treball principal de la màquina, amb dades i programes carregats sobre el tambor, que feia servir mitjans de comunicació com la cinta de paper o targetes perforades. Els tambors comunament eren usats per a la memòria de treball principal de les màquines, i sovint eren anomenades màquines de tambor.[3]