Manuel Bofarull i de Palau
(1851-1929) advocat i polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Bofarull i de Palau (Mataró, 21 de desembre de 1851 - Madrid, 1929) fou un advocat i polític carlí català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Manuel de Bofarull y de Palau 21 desembre 1851 Mataró (Maresme) |
Mort | 1929 (77/78 anys) Barcelona |
Senador del Regne | |
1910 – 1911 Circumscripció electoral: província de Tarragona | |
Diputat a Corts | |
30 abril 1907 – 14 octubre 1910 ← Salvador Raventós Clivilles – Carles Cusí i de Miquelet → Circumscripció electoral: Districte electoral de Vilademuls | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, notari, advocat |
Partit | Comunió Tradicionalista Solidaritat Catalana |
Família | |
Fills | Manuel de Bofarull i Romañà |
Tanca
Llicenciat en dret, des del 1880 treballà com a notari i també exercí de prestador. Es va afiliar a la Comunió Tradicionalista i el 1890 fundà i president del Centre Català de Madrid, on s'havia establert. A les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat pel districte de Vilademuls dins les llistes de Solidaritat Catalana. De 1910 a 1911 fou senador per la província de Girona.
Va morir l'any 1929 a Madrid,[1][2] on exercia de notari[3] i de cònsol de Turquia.[4] Fou pare de Manuel de Bofarull i Romañà.[5]