Lucio del Valle
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lucio del Valle y Arana (Madrid, 2 de març de 1815 – 17 de juliol de 1874), va ser un enginyer de camins i arquitecte del segle xix.[1][2]
Retrat de Lucio del Valle, vers el 1860 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 març 1815 Madrid |
Mort | 17 juliol 1874 (59 anys) Madrid |
Dades personals | |
Formació | Universitat Central de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | Enginyeria |
Membre de | |
Premis |
Va projectar i dirigir importants obres públiques com la Carretera Madrid-València; l'abastament d'aigües a Madrid (Canal d'Isabel II); la gran reforma de la Puerta del Sol (Ensanche de la Puerta del Sol), o els fars metàl·lics del Delta de l'Ebre que van entrar en servei l'l de novembre de 1864.[1]
Tota la seua carrera professional la va fer per a l'Estat. Ocupà el càrrec de Director de l'Escola de Ingenieros de Caminos.[1]
A la Universitat de València realitzen una exposició sobre la seva obra del 7 de desembre de 2015 al 21 de febrer de 2016.[3] En 1859 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i en 1861 hi va ingressar amb el discurs Influencia de las Ciencias Exactas y Naturales en las Artes de la Construcción y más particularmente en aquéllas en que figura el hierro como principal elemento de trabajo.[4]