Loxodonta africana pharaoensis
subespècie de mamífer / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'elefant cartaginès (Loxodonta africana pharaoensis), també anomenat elefant nord-africà, elefant del bosc nord-africà o elefant de l'Atles és una possible subespècie de l'elefant africà (Loxodonta africana), que va existir al nord d'Àfrica fins a la seva extinció en temps dels antics romans. Tot i que la subespècie ha estat formalment descrita,[1][2] no ha estat àmpliament reconeguda pels taxonomistes.
Anníbal creuant els Alps. Noteu la mida de l'elefant | |
Estat de conservació | |
---|---|
Extint | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Proboscidea |
Família | Elephantidae |
Gènere | Loxodonta |
Espècie | Loxodonta africana |
Subespècie | Loxodonta africana pharaoensis Deraniyagala, 1948 |
Aquesta forma d'elefant és famosa per ser la que va fer servir el cartaginès Anníbal per creuar els Pirineus i els Alps durant la Segona Guerra Púnica.[3] Després de la conquesta del nord d'Àfrica i de Sicília el 242 aC., els romans van capturar durant les dècades següents (durant el segle ii aC) els pocs exemplars que quedaven perquè lluitessin al Colosseu de la capital o els circs romans en els espectacles denominats Venatio. Tot i que alguns suposen, que exemplars d'aquesta espècie van continuar habitant àrees del Sudan i Eritrea fins a mitjans del segle xix.