Llista de cràters de Venus
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Venus.[1] La nomenclatura de Venus està regulada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI); la llista conté només les formacions exogeològiques oficialment reconegudes per aquesta institució.
- En aquest article només es mostra els noms oficials aprovats per la Unió Astronòmica Internacional (UAI).
El 2019, els 900 cràters amb nom de Venus representaven el 16,44% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Eros (37), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutècia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mercuri (402), Mimas (35), Miranda (7), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Šteins (23), Tebe (1), Terra (190), Tetis (50), Tità (11), Titània (15), Tritó (9), Umbriel (13), i Vesta (90).
- Mapa topogràfic de Venus
Venus és un planeta la superfície del qual està recoberta, essencialment, de planes i conques, així com dos grans cadenes muntanyoses. Els cràters de Venus són relativament pocs en comparació amb altres planetes del sistema solar. El 2017 havia a Venus 900 cràters amb nom, que és característic d'una planta relativament jove.[2] A més, hi ha 17 cràters inicialment batejats per la UAI que el seu nom va ser derogat posteriorment.
La morfologia dels cràters de Venus difereixen de les d'altres planetes.[3] A causa de la seva atmosfera gruixuda, pot fer que els meteorits tendeixin a esclatar o desintegrar-se quan penetren a la seva atmosfera i, per tant, els objectes més petits no solen arribar al sòl. La seva distribució és uniforme en la superfície del planeta, i la majoria dels cràters es van crear en dos períodes diferents: el del gran bombardeig, i un altre període més recent de bombardeig d'asteroides i de cometes.[3]
Durant el període del gran bombardeig tardà, moment en què es van formar la majoria dels cràters de la lluna i de Mercuri, és probable que Venus també s'hagués vist afectat, però les poques marques d'impactes mostren que la superfície de Venus ha sigut renovada, un procés que va ser interromput no fa gaire temps,[4] fa, aproximadament, uns 500 milions d'anys.[2][3]