La donna del lago
From Wikipedia, the free encyclopedia
La donna del lago (La dama del llac) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en la traducció francesa[1] del poema The Lady of the Lake (1810) de Walter Scott. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 24 d'octubre de 1819. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1823.[2]
Gioachino Rossini | |
Títol original | La donna del lago |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Gioachino Rossini |
Llibretista | Andrea Leone Tottola |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Basat en | Poema The Lady of the Lake de Walter Scott (Walter Scott ) |
Creació | 1819 |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | Opera seria |
Parts | Dos |
Personatges |
|
Instrumentació |
Darrere l'escenari: Primera banda: Segona banda: |
Estrena | |
Estrena | 24 d'octubre de 1819 |
Escenari | Teatro San Carlo de Nàpols, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 17 de maig de 1823, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya) |
Va ser la primera de les òperes italianes que van basar-se en les obres romàntiques de Scott,[3] i va marcar el començament del Romanticisme en l'obra de Rossini.[4] Scott va tenir molta influència en el desenvolupament de l'òpera romàntica italiana[5] fins al punt que el 1840 (vint anys després d'aquesta òpera), ja hi havia vint-i-cinc òperes italianes basades en obres seves, sent la més famosa Lucia di Lammermoor de Donizetti, de 1835. Varen seguir altres òperes en alemany, francès i anglès.[1] S'ha assenyalat que la història bàsica de Scott prové de "l'indici d'un incident derivat del costum freqüent de Jaume V, el rei d'Escòcia, de caminar pel regne disfressat".[6]
Escrita per al Teatre San Carlo de Nàpols, aquesta va ser la setena de les nou òperes que Rossini va escriure per a aquella casa entre 1815 i 1822.[5] Tot i que l'estrena el 24 de setembre de 1819 no va ser un èxit, van seguir-se moltes actuacions a les principals sales europees (a més de ser presentades a Cuba i per les principals cases sud-americanes) fins al voltant de 1860, després del qual l'òpera va desaparèixer fins al 1958. En els temps moderns, les actuacions s'han produït amb força freqüència.