La cacera del Goeben i del Breslau
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cacera del Goeben i del Breslau va ser una persecució naval que va tenir lloc a la Mar Mediterrània a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, quan els elements de la flota britànica en la Mediterrànea van intentar interceptar la Mittelmeerdivision (flota alemanya en la Mediterrània) formada pel creuer de batalla SMS Goeben i pel creuer lleuger SMS Breslau.
Primera Guerra Mundial Teatre de la Mar Mediterrània | |||
---|---|---|---|
El SMS Goeben i el SMS Breslau vistos des d'un vaixell britànic | |||
Tipus | operació militar | ||
Data | 28 de juliol al 10 d'agost de 1914 | ||
Coordenades | 43° N, 15° E | ||
Lloc | Mar Mediterrània | ||
Resultat | Victòria alemanya | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
Els vaixells alemanys van escapar de la flota britànica i van creuar els Dardanels per a arribar a Constantinoble, on van ser finalment lliurats a l'Imperi Otomà. El SMS Goeben va ser rebatejat amb el nom de Yavûz Sultân Selîm i va ser comandat pel seu capità alemany per a atacar les posicions russes, fent que l'Imperi Otomà entrés a la guerra al costat de les Potències Centrals.
Malgrat que va ser una «batalla» sense vessament de sang, el fracàs de la cacera britànica va tenir enormes conseqüències polítiques i militars. En un curt termini, això va acabar amb la carrera dels dos almiralls britànics que van participar en la cacera. Anys més tard, Winston Churchill, qui va ser primer Lord de l'Almirallat, va escriure la seva opinió que «en obligar Turquia a entrar a la guerra, el Goeben va portar més morts, més misèria i més ruïna del que mai havia portat la brúixola d'un vaixell.»[1]