Julian Assange
programador i activista australià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Julian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/;[1] 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks.[2] Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010),[3][4] els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l'Iraq (octubre de 2010), i CableGate (novembre de 2010). Després de les filtracions de 2010, el Govern federal dels Estats Units va iniciar una investigació criminal sobre WikiLeaks i va demanar suport a les nacions aliades.[5]
El novembre de 2010, Suècia va activar una ordre d'arrest internacional d'Assange.[6] Havia estat interrogat tres mesos abans per acusacions d'agressions sexuals i violació.[7] Assange ho va negar, i va expressar preocupació per la possibilitat de ser extradit de Suècia als Estats Units a causa del seu paper en la publicació de documents confidencials americans.[8][9] Assange es va lliurar a la policia britànica el 7 de desembre de 2010, i fou retingut durant deu dies abans de ser alliberat sota fiança. Després de perdre el cas sobre la seva extradició, va trencar la seva fiança i va partir. L'Equador li va concedir asil l'agost de 2012, i de llavors ençà residí a l'ambaixada equatoriana a Londres fins a la seva detenció el 2019. El 12 de desembre de 2017 li fou concedida la nacionalitat equatoriana.[10]
Durant les primàries presidencials de 2016 del Partit Demòcrata dels Estats Units, WikiLeaks va publicar correus enviats i rebuts per la candidata Hillary Clinton des del seu servidor privat de correus quan era Secretària d'Estat.[11] Segons dos politòlegs, WikiLeaks va publicar els correus estratègicament quan Clinton millorava els seus resultats segons les enquestes.[12] Després que el Partit Demòcrata, juntament amb experts en ciberseguretat, afirmessin que agents d'intel·ligència russos havien accedit a correus relacionats amb la campanya de Clinton i els havien filtrat a WikiLeaks, Assange digué que Clinton estava causant "histèria sobre Rússia."[13][14] Va negar repetidament qualsevol connexió o cooperació amb Rússia en relació amb les filtracions.[15][16][17]
El 19 de maig de 2017, la fiscalia sueca va aturar la seva investigació sobre l'acusació de violació d'Assange i va demanar revocar l'euroordre de detenció.[18] Tot i que era lliure per sortir de l'ambaixada, podia ser detingut per haver trencat les condicions de fiança.[19] La policia metropolitana de Londres va indicar que seguia havent-hi una ordre de detenció d'Assange per això.[20] El 27 de juliol de 2018 el president de l'Equador Lenín Moreno va anunciar que havia començat a conversar amb les autoritats britàniques sobre la retirada de l'asil a Assange.[21]
El desembre, Assange va rebutjar una oferta que el permetia sortir de l'ambaixada amb la garantia que el Regne Unit no l'extradiria a qualsevol país amb pena de mort.[22] L'11 d'abril de 2019, Assange fou detingut per la policia metropolitana dins de l'ambaixada equatoriana.[23] El fundador de WikiLeaks va ser portat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud de Londres, acusat del trencament de la llibertat provisional.
Nils Melzer, relator especial de l'ONU sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, considerà que no tindria un judici just, considerant que es tractava d’un greu cas de persecució política.[24] Per a Amnistia Internacional, que s'oposà també a la possibilitat que fos extradit als EUA, Assange estaria seriosament exposat a patir condicions inhumanes d’empresonament, en un aïllament total equiparable al maltractament i la tortura.[25]