Judeocatalà
variant del català parlada pels jueus catalans a l'Edat Mitjana / From Wikipedia, the free encyclopedia
El judeocatalà, també anomenat catalànic o qatalanit en hebreu (hebreu: קאטאלנית), fou el dialecte del català que parlaven els jueus catalans a la Corona catalanoaragonesa.[1][2] L'època d'or del judeocatalà s'estén del segle xii fins al 1391, data de la primera diàspora cap a les costes del nord d'Àfrica més particularment.[3] Després del 1492, amb la segona diàspora, hi hagué també una arribada massiva dels jueus expulsats de Castella, que parlaven judeocastellà. En algunes comunitats la barreja és ràpida i se'n perd el rastre definitivament,[1] com ara als Països Baixos, en altres com les de l'Imperi Otomà, les comunitats sefardites i katalanim conviuen amb trets diferencials durant segles.
קטלאנית יהודית | |
---|---|
Altres noms | Catalànic, Qatalanit |
Tipus | llengua morta i dialecte del català |
Dialecte de | català |
Ús | |
Parlants nadius | 0 |
Parlat a | Corona del casal d'Aragó |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català |
El judeocatalà tenia una gran quantitat de mots i expressions provinents de l'hebreu, i en alguns territoris (com Mallorca) va conviure amb l'àrab vulgar.[1] Tenia moltes similituds amb el judeoprovençal.
Alguns estudiosos defensen que el judeocatalà és un mite i que realment els jueus catalans parlaven català.[4]