José Luis Albareda y Sezde
From Wikipedia, the free encyclopedia
José Luis Albareda y Sezde (Sanlúcar de Barrameda, 1828 - Madrid, 3 de novembre de 1897) fou un periodista i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XII i de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. Com a periodista va fundar i va dirigir diverses publicacions de pensament polític, intel·lectual i cultural, la més longeva d'elles Revista de España. En el seu retrat també apareixen les facetes de "faldiller, tauròfil i esportista".[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1828 Sanlúcar de Barrameda (Província de Cadis) |
Mort | 3 novembre 1897 (68/69 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Isidro |
Ministre de Foment | |
8 de febrer de 1881 – 9 de gener de 1883 | |
Ministre de Governació | |
10 d'octubre de 1887 – 12 de novembre de 1887 | |
5 de maig de 1869 – 2 de gener de 1871 | |
Circumscripció | Alcoi |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
18 d'abril de 1871 – 28 de juny de 1872 | |
← - Lorenzo Fernández Vázquez → | |
Circumscripció | Pego |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
29 de febrer de 1876 – 30 de desembre de 1878 | |
← - | |
Circumscripció | Dènia |
18 de desembre de 1879 – 8 de març de 1886 | |
← Fernando de Gabriel y Ruiz de Apodaca | |
Circumscripció | Sanlúcar la Mayor, Sevilla i Morón de la Frontera |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | periodista, diplomàtic, polític |
Partit | Partit Liberal |
Fou batejat a Cadis — encara que li agradava presumir de ser del Puerto[2] — va iniciar la seva formació en el col·legi dels Marianistas de Cadis, traslladant-se després a Sevilla per estudiar Dret, període durant el qual la seva família s'arruïna. Resolt a tirar endavant, va viatjar a Madrid, començant a col·laborar en el periòdic Las Novedades i dirigint després El Contemporáneo, on també hi col·laborava Gustavo Adolfo Becquer, periòdic liberal actiu des del 20 de desembre de 1860 fins a 1865. Membre de la Unió Liberal, obtindrà acta de diputat per la circumscripció de Cadis en les eleccions celebrades entre 1863 i 1865. La seva carrera política patí una ensopegada en les últimes Corts Generals d'Isabel II, i és bandejat, participant activament en l'entramat de la Revolució de 1868.