Joan Reglà i Campistol
Historiador català (1917-1973) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 27 de juliol de 1917 - Sant Cugat del Vallès, 27 de desembre de 1973)[1] fou un historiador català.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 juliol 1917 ![]() Bàscara (Alt Empordà) ![]() |
Mort | 27 desembre 1973 ![]() Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) ![]() |
Catedràtic d'universitat | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Història ![]() |
Ocupació | historiador, catedràtic ![]() |
Ocupador | Universitat de València ![]() |
Tanca
Fou deixeble de Jaume Vicens Vives i iniciador d'una escola d'història moderna als Països Catalans. El seu principal camp d'estudi fou la història de la Corona d'Aragó en l'època moderna, amb particular atenció a temes com el bandolerisme català, les conseqüències de l'expulsió dels moriscos al Regne de València i d'altres. Preconitzà el terme de neoforalisme per referir-se a la situació política del Principat sota el regnat de Carles II de Castella, perspectiva que ha estat criticada posteriorment.