Jaume Marquès i Casanovas
eclesiàstic, historiador, cronista, professor i arxiver català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Marquès i Casanovas (Sant Martí Vell, Madremanya, Gironès, 24 de juliol de 1906 - Girona, 11 de setembre de 1992) va ser un eclesiàstic, historiador, cronista, professor i arxiver català.[1][2][3][4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Jaume Marqués i Casanovas 24 juliol 1906 Sant Martí Vell (Gironès) |
Mort | 11 setembre 1992 (86 anys) Girona |
Cronista oficial Girona | |
26 gener 1979 – 11 setembre 1992 (mort) ← Joaquim Pla i Cargol – Enric Mirambell i Belloc → | |
Director Museu d'Art de Girona | |
1948 – 1974 | |
Canonge Catedral de Girona | |
1947 – | |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot, professor, cronista, historiador, arxiver |
Ocupador | Seminari de Girona Catedral de Girona Museu d'Art de Girona |
És ordenat prevere el 1929, llicenciant-se i doctorant-se per la Universitat Pontifícia de Tarragona, en Dret Canònic, el 1930. Esdevé vicari de Fornells de la Selva i després vicari de Llagostera. El 1933 entra a la Casa Missió de Banyoles. El 1938 esdevé Ecònom de Paredes de Escalona, al bisbat de Toledo. El 1939 es reincorpora a la Casa Missió de Banyoles. I aquest mateix any esdevé Ecònom de Vilabertran i membre de la Comissió Diocesana de Liturgia i Art Sagrat. I l'any següent, el 1940, Fiscal del Tribunal Eclesiàstic de Girona i jutge pro-sinodal. El 1947 exerceix com a professor al seminari de Girona, i esdevé canonge de la Catedral de Girona, Secretari capitular i arxiver de la Seu de Girona. El 1948 es converteix en el director-conservador del Museu Diocesà de Girona o Museu d'Art de Girona, càrrec que ocuparà fins al 1974. El 1979 esdevé cronista oficial de la ciutat de Girona. És coautor d'un diccionari espanyol-llatí i llatí-espanyol i de nombrosos treballs de divulgació històrica amb notícies d'arxiu publicats en les revistes Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Revista de Girona, Sefarad, etc., i també en els congressos d'història de la Corona d'Aragó. És autor de més de quaranta llibres sobre pobles, esglésies i monuments de les terres gironines.[1][2][5]