Canonge
religiós membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata. Cal diferenciar entre els canonges seculars i els canonges regulars, com ara els canonges agustinians, els premonstratencs o els del Sant Sepulcre. La funció dels canonges d'un capítol està regulada pels cànons 503 a 510 del codex del dret canònic.[1] Les antigues dignitats que corresponien als canonges catalans ja al segle x eren l'ardiaca, l'arxiprest, el sagristà i el cabiscol. Amb el càrrec concorrien sovint beneficis eclesiàstics com la prebenda.
Aquest article tracta sobre els canonges eclesiàstics. Si cerqueu la Valerianella locusta, vegeu «Herba dels canonges». |
La contínua evolució d'aquesta institució ha anat creant noves canongies fins al punt que, segons el concordat de l'any 1851, el nombre de canonges de les seus metropolitanes era de 24 i el de les sufragànies, de 16.