Invasió alemanya de Bèlgica (1914)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La invasió alemanya de Bèlgica va començar el 4 d'agost de 1914.
Primera Guerra Mundial Front occidental | |||
---|---|---|---|
Invasió alemanya de Bèlgica | |||
Tipus | aspecte de la història i campanya militar | ||
Data | Del 4 d'agost de 1914 al 31 d'octubre de 1914 | ||
Coordenades | 50° 50′ 00″ N, 4° 20′ 00″ E | ||
Lloc | Bèlgica | ||
Estat | Bèlgica | ||
Resultat | Victòria alemanya | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
Amb anterioritat, el 24 de juliol, el govern belga va anunciar que mantindrien la seva neutralitat en el cas d'iniciar-se una guerra. El govern belga va mobilitzar les seves forces armades el 31 de juliol i Alemanya va proclamar un estat de Kriegsgefahr (perill de la guerra). El 2 d'agost, el govern alemany va enviar un ultimàtum a Bèlgica, exigint el pas pel país i les forces alemanyes van envair Luxemburg. Dos dies més tard, el Govern belga va rebutjar les demandes i el Govern britànic va garantir el suport militar a Bèlgica. El govern alemany va declarar la guerra a Bèlgica el 4 d'agost. Les tropes van travessar la frontera i van atacar la ciutat belga de Lieja.
L'objectiu de les operacions militars alemanyes a Bèlgica era portar els 1r, 2n i 3r Exèrcits fins a les posicions des d'on podien envair França, el que va portar als setges de fortaleses belgues al llarg del riu Mosa fins a Namur, després de la caiguda de Lieja el 7 d'agost i la rendició dels últims forts els dies 16 i 17 d'agost. El govern belga va abandonar la capital, Brussel·les, el 17 d'agost i després de lluitar al riu Gete, l'exèrcit de campanya belga es va retirar cap a l'oest, fins a la línia defensiva d'Anvers el 19 d'agost. Brussel·les va ser ocupada l'endemà i Namur va ser assetjada el 21 d'agost.
Després de les batalles de Mons i de Charleroi, la major part dels exèrcits alemanys van marxar cap al sud a França, deixant petites forces en la guarnició de Brussel·les i als ferrocarrils belgues. El III Cos de Reserva va avançar cap a la zona fortificada al voltant d'Anvers i una divisió del IV Cos de Reserva es va fer càrrec de Brussel·les. L'exèrcit de campanya belga va fer diverses sortides d'Anvers a finals d'agost i setembre, per a fustigar les comunicacions alemanyes i ajudar els francesos i al Cos Expedicionari Britànic (BEF), per a mantenir a les tropes alemanyes en Bèlgica. Per a rebutjar una sortida belga entre el 9 i 13 de setembre, es va posposar la retirada de tropes alemanyes que anaven a reforçar els principals exèrcits a França, i un cos d'exèrcit es va mantenir en trànsit en Bèlgica durant diversos dies. La resistència belga i la por alemanya pels francs-tireurs (franctiradors), van portar als alemanys a posar en pràctica una política de Schrecklichkeit (horror) contra els civils belgues poc després de la invasió, en la qual es van dur a terme massacres, execucions, presa d'ostatges, i la crema de ciutats i pobles i que es va conèixer com la «violació de Bèlgica».
Mentre que els exèrcits francesos i el BEF van dur a terme la Gran retirada a França (24 d'agost - 28 de setembre), petits destacaments dels exèrcits belgues, francesos i britànics, es van enfrontar a Bèlgica contra la cavalleria alemanya i les unitats Jäger.[Nota 1] El 27 d'agost, una esquadrilla de la Royal Naval Air Service (RNAS) va volar cap a Oostende, per a realitzar sortides de reconeixement aeri entre Bruges, Gant i Ieper. Els infants de marina britànica van desembarcar a França el 19-20 de setembre i van començar l'exploració de la Bèlgica desocupada amb automòbils; la RNAS va crear una secció d'automòbils blindats, creat amb vehicles reforçats amb acer a prova de bales. El 2 d'octubre, la brigada de marina de la Royal Naval Division (Divisió Naval Real) es va traslladar a Anvers, seguida per la resta de la divisió el 6 d'octubre. Del 6 al 7 d'octubre, la 3a i 7a divisió de cavalleria van desembarcar a Zeebrugge, i les forces navals recollides a Dover van formar la Dover Patrol (Patrulla de Dover), per operar al canal i a la costa francesa a la frontera amb Bèlgica. Tot i el petit reforç britànic, el setge d'Anvers va acabar quan el seu anell defensiu de forts va ser destruït per l'artilleria pesant alemanya. La ciutat va ser abandonada el 9 d'octubre i les forces aliades es van retirar a Flandes Occidental.
Al final de la cursa cap al mar (17 de setembre - 19 d'octubre), es va iniciar un període d'intents recíprocs dels alemanys i franco-britànics per a flanquejar als seus enemics en el flanc occidental, ja que es van estendre cap al nord pel riu Aisne, a través de la Picardia, Artois i Flandes. Les operacions militars a Bèlgica es van moure cap a l'oest, des d'Anvers fins a la zona propera amb la frontera amb França. L'exèrcit belga es va enfrontar en una Batalla de l'IJzer (16-31 d'octubre) des del sud de Nieuwpoort fins a Diksmuide. El 4r Exèrcit va atacar cap a l'oest i els francesos, els britànics i algunes tropes belgues van lliurar la primera batalla d'Ieper (19 d'octubre - 22 de novembre) contra els 4t i 6è Exèrcits.
El novembre de 1914, la major part de Bèlgica estava sota l'ocupació alemanya i els Aliats assetjats. El 26 d'agost de 1914, es va establir una administració militar, el Kaiserliches Deutsches Generalgouvernement Belgien, per a governar Bèlgica a través del sistema administratiu belga anterior a la guerra, supervisat per un petit grup d'oficials i funcionaris alemanys. Bèlgica es va dividir en tres zones administratives: la governació general, que incloïa Brussel·les i l'interior del país; una segona zona, en el marc del 4t Exèrcit, que incloïa Gant i Anvers; i una tercera zona sota el control de la Kaiserliche Marine (marina de guerra alemanya) al llarg de la costa. L'ocupació alemanya es va mantenir fins a finals de 1918.