Idioma pyu (Myanmar)
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'idioma pyu ([pjù bàðà]; també anomenat idioma tircul) és una llengua morta, pertanyent a les llengües sinotibetanes, que es parlava al centre de l'actual Myanmar fins al segle xiii .
Codis | |
---|---|
ISO 639-3 | pyx |
Aquesta llengua era la lingua franca usada a les ciutats estat pyu, que va florir entre el segle ii i el segle ix. Va decaure a partir del segle ix, quan els pobles bamar del Regne de Nanzhao prengueren el control de les ciutats pyu independents. La llengua continuava emprant-se en l'època de les inscripcions reials del Regne de Pagan, tot i que ja no devia ser la llengua col·loquial, i cap al segle xii el seu ús com a llengua escrita encara era present. Sembla que hauria deixat d'usar-se definitivament en el segle xiii, quan va ser substituïda per l'idioma birmà, la llengua principal del Regne de Pagan, a l'alt Myanmar, regió que prèviament havia estat ocupada per la civilització pyu.[1]
L'escriptura pyu era un tipus d'escriptura bràhmica. Sembla que aquest tipus d'escriptura és l'origen de l'escriptura mon moderna utilitzada per a escriure tant l'idioma mon com el birmà.[2]