INALCO
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Institut national des langues et civilisations orientales (INALCO), dit Langues O'[4](pronunciat Langzo), és un establiment francès d’ensenyament superior i de recerca encarregat d'ensenyar les llengües i civilitzacions que no són originàries d'Europa Occidental. « Langues O' » és el nom donat per generacions d’estudiants a l’Escola especial, després reial, després imperial, després nacional, de llengües orientals (vives) de París, qui ha pres el seu nom actual en 1971.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | INALCO | ||||
Tipus | Grand établissement (EPSCP) | ||||
Indústria | educació superior | ||||
Camp de treball | Lingüística, antropologia | ||||
Idioma oficial | Francès | ||||
Forma jurídica | establiment públic nacional de caràcter científic, cultural i professional | ||||
Història | |||||
Reemplaça | École nationale des langues orientales vivantes (1971) | ||||
Creació | 1669: École des jeunes de langues 1795: École spéciale des Langues orientales 1914: École nationale des Langues orientales vivantes 1971: Institut national des langues et civilisations orientales[1] | ||||
Fundador | Colbert | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca European University for Well-Being (en) Agència Universitària de la Francofonia Sorbonne Paris Cité (en) (2010–2015) Universitat Sorbona-París Cité (2015–) | ||||
Nombre d'estudiants | 8.082 (2007) | ||||
Nombre de voluntaris | 319 (223 titulars & 96 no titulars)[2] | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Jean-François Huchet (2019–) | ||||
Directora | Valérie Liger-Belair (en) (2021–) | ||||
Empleats | 160[3] | ||||
Entitat matriu | Sorbonne Paris Cité | ||||
Filial | |||||
Lloc web | http://www.inalco.fr/ | ||||
Dispersa molt de temps en nombrosos centres, els nous locals d'ensenyament i d'administració reuneixen actualment l'essencial de les formcions de l'INALCO al XIII al nou Pôle des langues et civilisations du monde, amb la Bibliothèque universitaire des langues et civilisations (BULAC) i pròxima a París 7 i París 6. L'establiment també s'ajusta a la voluntat recent d'aproximar les universitat amb la finalitat d'afirmar llurs competències sobre l'escena universitària internacional (rànquing de Xanghai), integrant-se al PRES Sorbonne Paris Cité.[5]