Huixtocihuatl
From Wikipedia, the free encyclopedia
En la mitologia asteca, Huixtocihuatl (o Uixtochihuatl, Uixtociuatl) era una deessa de la fertilitat que presidia la sal i l'aigua salada. Els asteques la consideraven la germana gran dels déus de la pluja, inclòs Tlàloc.[1] Gran part de la informació que es coneix sobre Huixtocihuatl i com la celebraven els asteques prové dels manuscrits de Bernardino de Sahagún. El seu Còdex florentí explica com Huixtocihuatl es va convertir en el déu de la sal.[2] Registra que Huixtocihuatl va enfadar els seus germans petits burlant-se d'ells, de manera que la van expulsar a les salines. Va ser allà on va descobrir la sal i com es va crear.[2] Tal com es descriu en el segon llibre del Còdex florentí, durant Tecuilhuitontli, el setè mes del calendari asteca, hi havia una festa en honor a Huixtocihuatl. El festival va culminar amb el sacrifici de l'ixiptla d'Huixtocihuatl, l'encarnació de la deïtat en forma humana.[2]
Representació d'Huixtocihuatl dels "Primeros Memoriales" de Bernardino de Sahagún, que es va publicar l'any 1590 (fol. 264r). Porta un bastó de canya a la mà i porta peces amb un disseny d'aigua. | |
Tipus | deïtat aquàtica deïtat asteca deessa |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia asteca |
Dades | |
Gènere | femení |