Heliografia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'heliografia (en francès: héliographie) és el procés fotogràfic inventat per Joseph Nicéphore Niépce al voltant de 1822,[1] que el va fer servir per a fer les primeres fotografies permanents preses de la natura, Vista des de la finestra a Le Gras (cap a 1826). El procediment va fer servir betum de Judea, com a capa sobre vidre o metall, la qual s'enduria en relació amb l'exposició a la llum. Quan la placa era rentada amb oli essencial d'espígol, només la imatge endurida hi romania.
La paraula heliografia també es fa servir per a altres fenòmens com són la descripció del Sol i d'altres generalment relacionats amb la fotografia.[2][3]