Guys and Dolls (musical)
musical de 1950 amb música / From Wikipedia, the free encyclopedia
Guys and Dolls és un musical amb música i lletres de Frank Loesser i llibret de Jo Swerling i Abe Burrows. Es basa en "The Idyll of Miss Sarah Brown" (1933) i "Blood Pressure", que són dues històries curtes de Damon Runyon,[1][2] i també pren prestat personatges i elements argumentals d'altres històries de Runyon, com ara "Pick the Winner".[3]
Tipus | obra dramaticomusical |
---|---|
Compositor | Frank Loesser |
Lletra de | Frank Loesser |
Llibretista | Jo Swerling i Abe Burrows |
Llengua | anglès |
Premis | Premis Laurence Olivier |
Personatges | |
Personatges | Sky Masterson (en) , Sister Sarah Brown (en) , Nathan Detroit (en) , Miss Adelaide (en) , Nicely-Nicely Johnson (en) , Arvide Abernathy (en) , Big Jule (en) , Harry the Horse (en) i Benny Southstreet (en) |
Estrena | |
Estrena | 1950 |
Altres | |
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 3xn, 590, 7cn, 7kt, 81x i bg4 |
|
L'espectacle es va estrenar a Broadway el 1950, on es van realitzar 1.200 funcions i va guanyar el premi Tony al millor musical. El musical ha tingut diverses revivals a Broadway i Londres, així com una adaptació cinematogràfica el 1955 protagonitzada per Marlon Brando, Jean Simmons, Frank Sinatra i Vivian Blaine. Guys and Dolls va ser l'espectacle de cloenda de la primera temporada (1997-98) a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, en una versió signada per Mario Gas [4]
Guys and Dolls va ser seleccionat com a guanyador del Premi Pulitzer de Teatre de 1950. No obstant això, a causa de les simpaties comunistes de l'escriptor Abe Burrows exposades pel House Un-American Activities Committee (HUAC), els Trustees de la Universitat de Colúmbia van vetar la selecció i no es va atorgar cap Pulitzer per Drama aquell any.[5]
El 1998,[6] Vivian Blaine, Sam Levene, Robert Alda i Isabel Bigley, juntament amb el repartiment original de Broadway de l' àlbum del repartiment de Decca del 1950, van ser incorporats pòstumament al Grammy Hall of Fame.