Guglielmo Ratcliff
From Wikipedia, the free encyclopedia
Guglielmo Ratcliff és una òpera en quatre actes composta per Pietro Mascagni sobre un llibret italià d'Andrea Maffei, basat en el drama alemany Wilhelm Ratcliff (1822) de Heinrich Heine. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 16 de febrer de 1895.[1][2][3]
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Pietro Mascagni |
Llibretista | Andrea Maffei |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Basat en | Wilhelm Ratcliff de Heinrich Heine |
Creació | 1882-1895 |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | Tragedia lirica |
Parts | quatre |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 16 de febrer de 1895 |
Escenari | Teatro alla Scala de Milà, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 20 de gener de 1919[1] (estrena a Espanya) |
Mascagni havia acabat de forma substancial la composició de Ratcliff abans de l'èxit de la seva primera òpera Cavalleria rusticana. Després de la composició i interpretació de dues òperes més (L'amico Fritz el 1891, I Rantzau el 1893), Ratcliff es va estrenar finalment el 1895 i ha estat reestrenada en diverses ocasions, l'última en un concert el 25 de novembre de 2003 a l'Alice Tully Hall de Nova York, dirigida per Alfredo Silipigni.[4] Mascagni va escriure sovint que Ratcliff era la seva «millor òpera». No obstant això, no ha entrat en el repertori operístic estàndard, en part perquè el paper de tenor és un dels més exigents que mai s'hagin escrit. És especialment coneguda per l'Intermezzo de l'acte III, que ocupa un lloc destacat en la pel·lícula de Martin Scorsese Toro salvatge.[5] L'obra de Heine també va ser utilitzada el 1869 com a base per a l'òpera de César Cui del mateix nom, i per l'òpera de 1914 Ratcliff de Volkmar Andreae.[6][7]