Gran refractor
pàgina de desambiguació de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme gran refractor fa referència a un telescopi de grans dimensions dotat amb una lent de diàmetre considerable i muntura equatorial, normalment el més gran instrument refractor d'un observatori determinat. La preeminència i l'èxit d'aquest tipus d'astronomia observacional va abastar el segle xix i el començament del segle xx.[2] Els grans refractors eren telescopis dotats amb lents acromàtiques, i representaven una clara alternativa a la tecnologia de miralls.
Eren sovint els més grans del món o els més grans d'una regió determinada. Malgrat els seus dissenys habituals amb més petites obertures que els reflectors, els grans refractors oferien nombrosos avantatges que van afavorir el seu ús en astronomia durant una prolongada època. No va ser fins entrat el segle XX quan van ser gradualment superats pels grans telescopis reflectors en l'astronomia professional.
Un gran refractor era sovint la peça central de cada nou observatori del segle xix, típicament acompanyat per un seguici d'altres instruments astronòmics com ara un cercle meridià, un heliòmetre, un astrògraf i un refractor més petit, com un cercador de cometes. Eren sovint utilitzats per observar estels dobles, equipats amb un micròmetre filar. Els grans refractors van protagonitzar nombrosos descobertes de planetes més petits, de satèl·lits, o del planeta Neptú, així com d'una considerable quantitat d'estels dobles.[3] El treball pioner en astrofotografia també es va emprendre amb aquest tipus de telescopis.[4]