Fred Astaire (Omaha, 10 de maig de 1899 - Los Angeles, 22 de juny de 1987) va ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema estatunidenc. Se l'ha reconegut com un dels ballarins més influents en la història dels musicals de cinema i televisió.[1] Va ser conegut pel sobrenom del príncep de la dansa i és sovint considerat crooner.[2][3][4]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Fred Astaire (1941) |
|
Naixement | (en) Frederick Austerlitz 10 maig 1899 Omaha (Nebraska) |
---|
Mort | 22 juny 1987 (88 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
---|
Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
---|
Sepultura | Oakwood Memorial Park Cemetery |
---|
|
|
|
|
|
Altres noms | Fred Astaire |
---|
Alçada | 177 cm |
---|
|
Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
---|
Ocupació | actor de cinema, actor de veu, actor de teatre, presentador de televisió, actor de televisió, artista d'estudi, guionista, productor de cinema, coreògraf, músic, cantant, ballarí, actor |
---|
Període | Segle XX |
---|
Activitat | 1904 – |
---|
Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
---|
Membre de | |
---|
Gènere | Música pop tradicional i crooner |
---|
Instrument | Veu |
---|
Segell discogràfic | MGM Records |
---|
Artistes relacionats | Ginger Rogers: Fred Astaire and Ginger Rogers (en) |
---|
|
Família | Austerlitz |
---|
Cònjuge | Phyllis Livingston Potter (1933–1954), mort del cònjuge Robyn Smith (1980–1987), mort de la persona |
---|
Pares | Fritz Austerlitz i Ann Astaire (en) |
---|
Germans | Adele Astaire |
---|
Premis - (2008) Premi Grammy del Saló de la Fama, per l'obra Top Hat, White Tie and Tails
- (2006) Premi Grammy del Saló de la Fama
- (2005) Premi Grammy del Saló de la Fama, per l'obra They Can't Take That Away From Me
- (2004) Premi Grammy del Saló de la Fama, per l'obra Night and Day
- (2000) Premi Grammy del Saló de la Fama, per l'obra Cheek to Cheek
- (1999) Premi Grammy del Saló de la Fama, per l'obra The Astaire Story (en)
- (1998) Premi Grammy del Saló de la Fama, per l'obra The Way You Look Tonight
- (1989) Premi Grammy a la carrera artística
- (1987) Premi Capezio de Dansa
- (1981) AFI Life Achievement Award
- (1978) Premi Emmy al millor actor de minisèrie o pel·lícula, per l'obra A Family Upside Down (en)
- (1978) Kennedy Center Honors
- (1976) BAFTA al millor actor secundari, per l'obra El colós en flames
- (1974) Globus d'Or al millor actor secundari, per l'obra El colós en flames
- (1961) Premi Emmy Primetime a la millor actuació individual en un programa musical o de varietats
- (1960) Premi Cecil B. DeMille
- (1959) Premi Emmy al millor actor de minisèrie o pel·lícula, per l'obra An Evening with Fred Astaire (en)
- (1959) Premi Emmy pel millor guió d'una sèrie de varietats, per l'obra An Evening with Fred Astaire (en)
- (1950) Globus d'Or al millor actor musical o còmic, per l'obra Three Little Words (en)
- (1949) Oscar honorífic
- estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
|
|
|
Tanca
La seva carrera teatral i la seva posterior carrera en el cinema va incloure un total de setanta-sis anys. Va protagonitzar més de 10 musicals de Broadway i West End, va rodar 31 pel·lícules musicals, quatre especials de televisió i nombrosos enregistraments. Com a ballarí, els seus trets destacats eren un estrany sentit del ritme, el perfeccionisme i la innovació. La seva companya de ball més destacada va ser Ginger Rogers,[5] amb qui va fer deu musicals de Hollywood durant l'època del Cinema clàssic de Hollywood, incloent Top Hat (1935), Swing Time (1936) i Shall We Dance (1937). Entre les altres pel·lícules més populars d'Astaire, amb les quals va portar el gènere del claqué a un nou nivell, hi ha Holiday Inn (1942), Easter Parade (1948), The Band Wagon (1953), Funny Face (1957) i Silk Stockings (1957). L'American Film Institute va nomenar Astaire com la cinquena estrella masculina més destacada del cinema clàssic de Hollywood en una llista dels 25 actors i les 25 actrius més destacades de la història del cinema americà.[6][7]