Francesco Zabarella
From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesco Zabarella o Francesco de Zabarellis (Pàdua, 10 d'agost de 1360 - Constança, 26 de setembre de 1417) fou un cardenal i canonista italià.[1] Els seus escrits principals foren sobre lleis canòniques: Lectura super Clementinis (Nàpols, 1471); Commentarius in libros Decretalium (Venècia, 1502); Consilia (Venècia, 1581). Se li atribueixen també: De felicitate libri III (Pàdua, 1655); De arte metrica; De natura rerum diversarum; De corpore Christi. Hi ha moltes cartes seves a la Österreichische Nationalbibliothek de Viena.
- Consilia, édition du 1490
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 agost 1360 Piove di Sacco (Itàlia) |
Mort | 26 setembre 1417 (57 anys) Constança |
Sepultura | Pàdua |
Cardenal | |
6 juny 1411 (Gregorià) – | |
Bisbe de Florència | |
18 juliol 1410 – 17 juny 1411 ← Jacobus de Teramo – Amerigo Corsini → Diòcesi: bisbat de Florència | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme i Església Catòlica |
Formació | Universitat de Bolonya Università degli Studi di Firenze |
Activitat | |
Ocupació | jurista, sacerdot catòlic |
Ocupador | Universitat de Pàdua (1390–1410) |
Professors | Baldo degli Ubaldi i Antonius de Butrio |
Alumnes | Niccolò Tedeschi |
Proclamació cardenalícia | 17 de juny de 1411 per l'antipapa Joan XXIII |
Participà en | |
5 novembre 1414 | Concili de Constança |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Arnold Gheyloven |
Tanca