Federico Krutwig Sagredo
escriptor i activista basc / From Wikipedia, the free encyclopedia
Federico Krutwig Sagredo (Getxo, Biscaia, 15 de maig de 1921 - Bilbao, 15 de novembre de 1998) fou un escriptor, lingüista, intel·lectual i acadèmic basc.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 maig 1921 Getxo (Biscaia) |
Mort | 15 novembre 1998 (77 anys) Bilbao (Biscaia) |
Dades personals | |
Ideologia política | Anarquisme i nacionalisme basc |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, polític, acadèmic |
Membre de | |
Nom de ploma | Fernando Sarrailh de Ihartza Heiko Sagredo de Ihartza |
Obra | |
Obres destacables |
La seva obra assagística, destacadament el llibre Vasconia: estudio dialéctico de una nacionalidad (1963), és considerada una referència ideològica cabdal per a la renovació del nacionalisme basc tradicional i la fonamentació teòrica del moviment polític de l'esquerra abertzale i de l'organització armada ETA, amb qui Krutwig va col·laborar activament durant prop d'una dècada.[2]
D'altra banda, les aportacions per a la recuperació i la unificació literària de l'èuscar van motivar el seu ingrés a l'Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) d'ençà de 1943. Gran poliglot, parlava una vintena de llengües, entre elles el grec clàssic, el persa i el sànscrit, i més endavant va fundar la societat hel·lenòfila Jakintza Baitha.
Arran del seu activisme polític va viure vint-i-sis anys a l'exili i va mantenir contactes estrets amb altres moviments socialistes i d'alliberament nacional d'Europa i d'arreu del món, singularment algerians, bretons, irlandesos i arpitans. Després de la fi de la dictadura s'instal·là a Zarautz (Guipúscoa) per a dedicar-se completament a la reflexió i a la seva obra literària.