![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Paolo_Monti_-_Servizio_fotografico_%2528Napoli%252C_1969%2529_-_BEIC_6353768.jpg/640px-Paolo_Monti_-_Servizio_fotografico_%2528Napoli%252C_1969%2529_-_BEIC_6353768.jpg&w=640&q=50)
Estoïcisme
escola filosòfica / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC). El nom de l'escola estoica prové del lloc on Zenó impartia els seus ensenyaments: un pòrtic (stoà) d'Atenes.[1]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Paolo_Monti_-_Servizio_fotografico_%28Napoli%2C_1969%29_-_BEIC_6353768.jpg/640px-Paolo_Monti_-_Servizio_fotografico_%28Napoli%2C_1969%29_-_BEIC_6353768.jpg)
En un sentit ampli, es poden considerar estoiques totes les doctrines ètiques que defensen la indiferència envers els plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos. Ara bé, en un sentit estricte es coneix com a estoïcisme tant el corrent filosòfic grecoromà, iniciat per Zenó, com la teoria ètica mantinguda per aquests filòsofs.
L'ètica estoica es basa en una particular concepció del món: el cosmos està governat per una llei o raó universal que determina el destí de tot el que s'hi esdevé, i que és la mateixa per a la natura que per a l'ésser humà. Per tant, l'ésser humà està limitat per un destí inexorable que no pot controlar i davant el qual només pot resignar-se. Tenint en compte això, considera que la conducta correcta tan sols és possible en el si d'una vida tranquil·la, aconseguida gràcies a la impertorbabilitat de l'ànima, és a dir, mitjançant la insensibilitat envers el plaer i envers el dolor. Aquesta impertorbabilitat només serà assolible en el coneixement i l'assumpció de la raó universal (o destí) que regeix la natura, i per tant, en una vida completament d'acord amb aquesta raó universal.