Estatuts de Lituània
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Estatuts de Lituània, originàriament coneguts com els Estatuts del Gran Ducat de Lituània (en lituà: Lietuvos statutai, en belarús: Статуты Вялікага княства Літоўскага, en polonès: Statuty litewskie), eren una del segle xvi la codificació de tota la legislació del Gran Ducat de Lituània i el seu successor, la Confederació de Polònia i Lituània. Els Estatuts consisteixen en tres codis legals (1529, 1566 i 1588), tots escrits en rutè, traduïts al llatí i posteriorment al polonès. Van constituir la base del sistema legal del Gran Ducat. Una de les principals fonts dels estatuts va ser l'antiga llei russa.[1]