Epacta
l'edat de la lluna en algun dia determinat del calendari (el 22 de març al juliol, l'1 de gener del gregorià), utilitzat per calcular la data de Pasqua (el Computus) / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'epacta (del llatí epactae, -arum, i aquest del grec ἐπακταί ēmérai, 'dies intercalats') és:[1]
- el nombre de dies en què l'any solar excedeix el lunar comú de dotze llunacions.
- el nombre de dies o edat que la lluna de desembre té el dia 1 de gener, comptats des de l'últim noviluni.
- el nombre de dies transcorreguts des de l'última lluna nova (epacta lunar).
El coneixement de l'epacta permet calcular les dates en què es produeixen els novilunis d'un any i per tant la fase en què es troba la lluna en qualsevol data. En l'astronomia anglosaxona es distingeix entre epacta anual i epacta lunar.[2]
L'epacta és el segon Cànon que va imposar la reforma del calendari gregorià: «No és res més que el nombre de dies que un any solar comú de 365 dies excedeix l'any lunar de 354 dies» (llatí: Epacta nihil aliud est quam numerus dierum quibus annus Solaris communis dierum 365 annum communem lunarem dierum 354 superat).
L'epacta s'utilitza per al càlcul de la Pasqua, que és el diumenge següent a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera.