Emily Murphy
From Wikipedia, the free encyclopedia
Emily Murphy (nascuda Emily Gowan Ferguson; 14 de març de 1868 - 17 d'octubre de 1933) fou una jurista, escriptora i activista pels drets de les dones canadenca. Al 1916, esdevé la primera magistrada del Canadà i de l'Imperi britànic. Fou una destacada feminista i lluità pel reconeixement de les dones com a "persones" sota la llei canadenca.
(dècada del 1910) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 març 1868 Innisfil (Canadà) |
Mort | 27 octubre 1933 (65 anys) Canadà (Canadà) |
Dades personals | |
Formació | Bishop Strachan School (en) |
Activitat | |
Ocupació | jutgessa, escriptora, activista pels drets humans, activista pels drets de les dones |
Murphy formà part del grup "Les cinc famoses" (també anomenat "Les cinc valentes"), un grup d'activistes pels drets de les dones format per Henrietta Muir Edwards, Nellie McClung, Louise McKinney, Irene Parlby i ella.[1] Al 1927, el grup portà als tribunals el "Cas persones", l'objectiu del qual era el reconeixement de les dones com a "persones qualificades", la qual cosa els permetria assumir càrrecs en el Senat. La Cort Suprema del Canadà fallà en contra de la petició, però després d'una apel·lació al Comité Judicial del Consell Privat, el jurat d'última instància del Canadà de l'època, el grup guanyà el cas.[2]
Malgrat el reconeixement per la seua lluita pels drets de les dones, altres activitats de Murphy han estat qüestionades, en particular la seua participació en l'Acta d'Esterilització Sexual d'Alberta i les seues declaracions que diversos immigrants d'altres estats, especialment de la Xina, corrompien l'ètnia blanca i la incitaven a consumir drogues.[3] En el seu llibre The Black Candle, escriu: "És molt poc creïble que el venedor ambulant xinés mitjà tinga la idea definida d'eliminar l'ètnia blanca (els seus motius, probablement, estan relacionats amb l'avarícia), però en mans dels seus superiors poden convertir-se en una eina poderosa per aconseguir aquest fi".[4]