Elinor Ostrom
politòloga estatunidenca / From Wikipedia, the free encyclopedia
Elinor Ostrom (Los Angeles, Califòrnia, 7 d'agost de 1933 – Bloomington, Indiana, 12 de juny de 2012) va ser una politicòloga estatunidenca que va estudiar els béns comuns, tot refutant la tesi de la tragèdia dels comuns. La publicació del seu llibre El govern dels béns comuns (1990) va revifar l'interès pels comuns tant a l'acadèmica, com als moviments socials i les institucions públiques.[1]
El seu treball va ser reconegut amb el Premi Nobel d'Economia de 2009, juntament amb Oliver E. Williamson, textualment, se li va atorgar aquest premi per «la seva anàlisi de la governança econòmica, especialment dels béns comuns».[2][3] Va ser la primera dona en guanyar aquest premi.[4]
Ostrom també va fundar el 1989 la International Association for the Studi of the Commons (IASC), que va suposar un avenç per l'estudi dels béns comuns. En la seva tesi doctoral de 1965, va analitzar els acords institucionals que regulaven els aqüífers de Califòrnia.[1] El 1973, junt amb el seu marit, Vicent Ostrom, va fundar el Taller de Teoria Política Econòmica. Ha estat l'autora de nombrosos llibres sobre la teoria de l'organització, la ciència política i l'administració pública.
En particular els treballs d'Ostrom fan èmfasi en com els humans i els ecosistemes interaccionen per a proveir rendiments sostenibles amb els recursos disponibles. Boscos, zones de pesca, camps petrolífers, terres de pastura i regadius (en el seu llibre Governing the Commons dedica un capítol al Tribunal de les Aigües de València)[5] entre altres que tenen les característiques de pertànyer a un fons comú de recursos (common pool resources).