El Poblenou (Sabadell)
entitat de població de Sabadell / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Poblenou[1] és un dels barris de Sabadell, del Districte 7, situat entre la riera de Canyameres i el Cementiri de Sant Nicolau, tot seguint el traçat de la carretera C-155 de Sabadell a Granollers. És el barri més allunyat i desconnectat del nucli urbà.[2]
Tipus | Entitat singular de població | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Districte 7 de Sabadell (Vallès Occidental) | |||
| ||||
Es va formar durant el franquisme amb el nom del Poblenou de la Salut. El 1955 la Delegación de Vivienda y Suburbios de l'Ajuntament de Sabadell va distribuir la perifèria urbana en set barris, entre els quals el del Poblenou, que en aquell moment integrava també el petit nucli del Raval d'Amàlia i l'actual barri de Torre-romeu. L'inici del barri va ser l'autoconstrucció d'habitatges de mans bàsicament d'immigrants que provenien de tot arreu d' Espanya. El 1968 s'hi comptabilitzaven 120 «chabolas que no reúnen las condiciones mínimas». Les condicions d'habitabilitat en aquell moment les reivindicaven organitzacions catòliques –com la Joventut Obrera Catòlica (JOC)–, assistencials –com Càritas– i polítiques –com el PSUC O LA LCR–. Als anys 1960 hi va sorgir un moviment veïnal que va ajudar a compensar les greus deficiències en serveis tan bàsics com l'aigua corrent i el clavegueram, la pavimentació i l'enllumenat o els equipaments sanitaris i educatius. El primer ajuntament democràtic, amb Antoni Farrés al capdavant, va acabar de dur els serveis mínims al barri, als anys 1980.[2]