Eduardo Echegaray y Eizaguirre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Eduardo Echegaray y Eizaguirre (Múrcia, 5 d'octubre de 1839 - Madrid, 11 de novembre de 1903)[1] va ser un enginyer i matemàtic espanyol, germà de l'escriptor i matemàtic José de Echegaray.[2][3]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Eduardo Echegaray, a Caras y Caretas. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 octubre 1839 Múrcia (Espanya) |
Mort | 11 novembre 1903 (64 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Isidro |
Activitat | |
Ocupació | Enginyeria |
Membre de | |
Família | |
Germans | José Echegaray y Eizaguirre i Miguel Echegaray |
Tanca
Professor en la Universitat Central de Madrid i a l'Escola d'Enginyers, va ser autor d'un Diccionario etimológico de la lengua española, edició ampliada d'una obra de Roque Barcia Martí i publicat en cinc volums,[2][4] al que Haensch i Omeñaca llisten com a «no gaire satisfactori».[5] El 17 de març de 1901 va prendre possessió del seu càrrec d'acadèmic de nombre en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, substituint Justo Egozcue y Cía,[6] en la medalla 23.