Dret internacional humanitari
From Wikipedia, the free encyclopedia
El dret internacional humanitari (DIH) és l'agrupació de les diferents normes, majoritàriament reflectides als Convenis De Ginebra, en 1949 i els Protocols addicionals que tenen per objectiu principal la protecció de les persones no participants en hostilitats o que han decidit deixar de participar en l'enfrontament. Les diferents normes del dret internacional humanitari pretenen evitar i limitar el sofriment humà en temps de conflictes armats. Aquestes normes són d'obligatori compliment tant pels governs i els exèrcits participants en el conflicte com pels diferents grups armats d'oposició o qualsevol part participant en aquest.[1][2] El DIH, alhora, limita l'ús de mètodes de guerra i l'ús de mitjans utilitzats en els conflictes, però no determina si un país té dret a recórrer a l'ús de la força, tal com ho estableix la carta de Nacions Unides.[3]