Disc magnetoòptic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un disc magnetoòptic és dispositiu d'emmagatzematge de dades. És un disc òptic en què es poden enregistrar, llegir, esborrar i tornar a enregistrar dades.[1] Igual que un CD-RW, pot contenir dades informàtiques de qualsevol tipus: text, àudio, vídeo.... La gravació magnetoòptica és un sistema combinat que grava la informació de forma magnètica sota la incidència d'un raig làser, i la reprodueix per mitjans òptics.
No és possible alterar el contingut dels discos magnetoòptics per mitjans únicament magnètics, el que els fa resistents a aquest tipus de camps, a diferència dels disquets. Els fabricants d'aquest tipus de suports asseguren que són capaços d'emmagatzemar dades durant trenta anys sense distorsions ni pèrdues. Un exemple de disc magnetoòptic és el minidisc.
Les unitats de gravació de discs magnetoòptics verifiquen la informació després d'escriure, de la mateixa manera que la disquetera, Reintenta l'operació en cas de falla o informa el sistema operatiu si no pot efectuar-se. Això provoca una demora en l'escriptura tres vegades superior a la lectura, però fa que els discs siguin summament segurs, a diferència dels CD-R o DVD-R on les dades són escrits sense cap verificació.
Els discs d'emmagatzematge magnetoòptic solen ser reconeguts pel sistema operatiu com discs durs, ja que no requereixen un sistema de fitxers especial i poden ser formatats a FAT, HPFS, NTFS, etc.
Actualment el seu ús principal és com a sistema de còpia de seguretat de ràpida disponibilitat i com a unitat Network-attached storage per a emmagatzemar dades que solen canviar poc i on majoritàriament s'afegeixen nous fitxers, com una base de dades documental o les digitalitzacions de catàlegs, llibres, diaris i documents.